El 4 d'abril de 1977, davant la convocatòria d'eleccions generals a Corts, les primeres de la recent recuperada democràcia, el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), dirigit per Joan Reventós, i la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Josep M. Triginer, van signar un acord conegut com a "Pacte d'Abril", que establia una candidatura conjunta sota la denominació de "Socialistes de Catalunya".
Aquest acord anava més enllà de la presentació d'una candidatura unitària, prefigurava la unitat de tots dos partits després de les eleccions en un únic Partit Socialista de Catalunya plenament sobirà. Aquest objectiu es materialitzà un any més tard, el juliol de 1978, amb la constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, que va comptar, a més, amb la incorporació d'un tercer partit originari, el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).
Els resultats electorals van donar a la coalició "Socialistes de Catalunya" el 22,5% dels vots, convertint-se en la primera força política de Catalunya.
En:
