Mostrando entradas con la etiqueta lleida. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lleida. Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de abril de 2014

La contestación al franquismo en Lleida

La contestación al franquismo en Lleida ha sido estudiada por Antonieta Jarne Módol en un trabajo que lleva por título, "Estratègies de contestació a la Lleida franquista, (1939-1977).
Puede consultarse gracias a Cervantesvirtual:

domingo, 7 de abril de 2013

Presentació del Quadern Didàctic ‘Ensenyar a pensar’


Presentació del Quadern Didàctic ‘Ensenyar a pensar’
Divendres, 12 d’abril, a les 17.45 h
Castell de Verdú
Lleida

Amb motiu de la signatura del conveni entre la Universitat de Lleida i l’Ajuntament de Verdú per acollir la seu del Centre d’Estudis i Innovació de l’Escola Rural (CEIER), es podrà visitar l’exposició “Desenterrant el silenci” i es presentarà el primer Quadern Didàctic, Ensenyar a pensar, dedicat a la innovadora tasca pedagògica dels mestres de la República en aquell període històric.
Entre altres actuacions, es van fer més escoles i es van fer gratuïtes per poder arribar a més nois i noies; es van crear les missions pedagògiques –com a reforç de les escoles rurals per arribar a zones més allunyades–; es va enriquir la formació dels mestres, i es va fomentar l’ensenyament actiu i crític, laic i en català, aplicant-hi les metodologies més renovadores que venien d’Europa. Aquest quadern didàctic ha estat elaborat pel professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès i s’hi han afegit tot un seguit de fotografies i documents inèdits, per tal que el professorat pugui treballar aquest tema a l’aula.

martes, 2 de abril de 2013

Primeres eleccions al Parlament de Catalunya


Primeres eleccions al Parlament de Catalunya
El 20 de març de 1980 es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Van ser les primeres després del restabliment de la democràcia a Espanya i de l'aprovació el 1979 del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les institucions d'autogovern.
Gairebé 4,5 milions de persones estaven convocades a votar, de les quals van exercir el seu dret el 61%. El Partit dels Socialistes de Catalunya va desenvolupar la seva campanya electoral sota el lema "La Catalunya Nova", i va ser el segon partit més votat, amb un total de 33 escons (22 per Barcelona, 4 per Girona, 4 per Tarragona i 3 per Lleida) i 608.689 vots. Joan Reventós encapçalà la candidatura per Barcelona, Xavier Guitart per Girona, Marta Mata per Tarragona i Pere Ayguadé per Lleida. Unes setmanes més tard, concretament el 10 d'abril, es constituí el nou Parlament.
Visto en:

jueves, 23 de agosto de 2012

Montserrat Salafranca Lladós


Así empieza la biografía de Montserrat Salafranca Lladós:
Montserrat obtuvo el título de maestra en la normal de Lleida, en junio de 1917. Durante 1921 ejerció de maestra en el Ateneo Igualadino de la Clase Obrera, un centro de educación popular con fama bien merecida de calidad pedagógica. Más tarde, en el pueblo de Gualter, en la Baronia de Rialb, provincia de Lleida (1923), y en Áger (1923-1927) pidió licencia para casarse y se reincorporó al magisterio, trabajando en la Bordeta (1929-1931).

El resto del artículo, por Javier Jiménez en:

http://maestrasrepublicafeteugt.blogspot.com/2012/01/montserrat-salafranca-llados.html

Montserrat nació en Bellvís en 1897 y murió en Barcelona en 1980

sábado, 13 de agosto de 2011

Bonaventura Pelegrí i Torné

Bonaventura Pelegrí nació en Lleida en el año 1879. Sacerdote, filósofo y escritor, evolucionó desde un integrismo cercano a Nocedal hacia posiciones democristianas. En el diario “El Matí” fue corresponsal y participó en la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Fue, también, director del “Diario de Lérida” y desde donde ejercerá como mentor de la derecha leridana. En 1914 publicó Filosofía crítica, y en el año 1935 Lleida en la Renaixença literaria de Catalunya. Murió en 1937.


jueves, 14 de julio de 2011

La Sección Femenina en Lleida

Para los interesados en conocer el papel de la Sección Femenina en Lleida pueden consultar el siguiente trabajo:

La Secció Femenina i la seva projecció a Lleida


Ver:
http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3001705

domingo, 3 de julio de 2011

Pere Milas i Codina

El abogado, terrateniente y político Pere Milas nació en Lleida en el año 1880. Fue concejal en la Paeria de Lleida en 1905 y 1909, por la Joventut Republicana. Entre 1919 y 1923 fue diputado provincial por las Borges Blanques donde tenía propiedades. En la Mancomunitat fue director general de Agricultura. También fue miembro de la Diputación Provisional de la Generalitat en 1931. Al año siguiente, será elegido para el Parlament en las listas de ERC por Lleida. En 1933 es nombrado consejero de Agricultura y Economía del govern de la Generalitat. En el gobierno de la República sirvió como subsecretario de Trabajo. Se exilió en Francia y murió en Montpellier en 1941.

martes, 12 de abril de 2011

Lucha obrera

"Lucha Obrera" fue un semanario publicado por la Federación Local de Sindicatos de la CNT de Lleida entre los años 1919 y 1922. Fue dirigido por Joaquim Maurin y Pere Bonet. La publicación quería sobrepasar los límites locales para incidir en el sindicalismo confederal a favor de la revolución bolchevique y de la Internacional Comunista. Esta posición de la redacción, minoritaria en la Conferencia de la CNT de Zaragoza del año 1922, va a hacer que la publicación de soporte a los Comités Sindicalistas Revolucionarios. Terminó por dejar de publicarse para dejar paso a "La Batalla", órgano de los nuevos comités.

jueves, 10 de febrero de 2011

Ramon Fabregat i Arrufat

El editor y político Ramon Fabregat nació en Les Borgues Blanques (Lleida) en 1894. Fue miembro de la Juventut Catalanista de su localidad, y participará en los hechos de Prats de Molló en 1926. Tuvo un papel dirigente dentro del Estat Català. Se afilió, posteriormente, al BOC y, luego al PSUC. Al terminar la guerra marcha a México, donde firma el manifiesto “A tots els militants del PSUC. Als treballadors de Catalunya” del año 1940. En 1953 fue elegido por la Conferència Nacional Catalana de México miembro del Consell Nacional Català.


Como editor fundó las revistas “Pont Blau” (1952-1963) y “Xaloc” (1964). Escribió: Flandes, la Catalunya del Nord (1932) y con Carner-Ribalta Macià. La seva actuació de Macià a l’estranger (1952).

Fabregat murió en México en 1985.

viernes, 4 de febrero de 2011

Josep Estadella i Arnó

El médico, político y poeta Josep Estadella nació en Lleida en 1880. Miembro del Partido Republicano Radical, será conseller de la Mancomunitat de Catalunya, ministro del Trabajo en 1933 y de Trabajo y Sanidad en 1934. Fue diputado por Lleida en 1931, concejal en el Ayuntamiento de Lleida y, también diputado provincial. A partir de 1935 se separó del lerrouxismo. Después de la guerra civil marchará a vivir a Andorra hasta 1951, año en el que muere. Como poeta fue consagrado como maestro del gai saber en los Juegos Florales de Barcelona. Su hermano, Salustià Estadella i Arnó (Lleida, 1884-1937) fue el primer alcalde de Lleida durante la Segunda República, entre 1931 y 1932.

sábado, 29 de enero de 2011

Pere Corominas i Montanya

Pere Corominas fue un destacado abogado, economista, escritor y político catalán. Nació en Barcelona en 1870. En el año 1888 ingresa en el Centre Escolar Catalanista y, desde 1895, milita en el Partido Republicano de Nicolás Salmerón. En esa época colabora con la prensa bohemia del modernismo con “L’Avenç” y anarquista como “Revista Blanca”. Estos contactos provocarán que, después del atentado de la calle Canvis Nous, sea detenido en Montjuïc y su posterior exilio a Francia. Fue amnistiado por Sagasta en el año 1897, y pasa a vivir en Madrid. Allí estudia economía y establece contacto con el mundo de la Generación del 98 y la Institución Libre de Enseñanza. En 1903 dirige en Barcelona un negociado municipal y colabora con Ildefons Sunyol en el proyecto de reforma interior y cooperación con el Banco Hispano-Colonial. Corominas será uno de los redactores del presupuesto de cultura de 1908. Al año siguiente es enviado pensionado por el Ayuntamiento de Barcelona a Alemania para estudiar los servicios municipales de aquel país. A su vuelta dimite de su carrera municipal administrativa para dedicarse a la política. Funda y dirige la UFNR, formación por la cual es elegido concejal. Es diputado en las Cortes entre 1910 y 1914 pro Barcelona. Dirige “El Poble Català”, impulsa el pacte de Sant Gervasi y se dedicará a divulgar el ideario republicano catalanista. Corominas fue uno de los fundadores del Institut d’Estudis Catalans, así como profesor de moneda y banca de la Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat. Fue conseller y secretario del Banc de Catalunya y de la Sociedad de Tributos Nacionales de Madrid. Creó y dirigió L’Amic del Poble Català, sociedad de previsión social relacionada con la vejez. Entre 1928 y 1930 presidió el Ateneu de Barcelona. En 1931 se vinculará a la recién creada Esquerra Republicana, siendo elegido diputado en las Cortes por Lleida. Será el redactor de los aspectos económicos del Estatut, y formará parte de la Comisión Mixta de Traspasos. También fue elegido diputado al Parlament de Catalunya por Lleida en 1932. Fue nombrado conseller de Justicia i Dret al año siguiente, comisario general de los Museus de Catalunya y director de la Institució d’Estudis comercials.


La mujer de Pere Corominas fue Celestina Vigneaux, una maestra implicada en la renovación pedagógica. Corominas falleció en Buenos Aires en 1939.

Corominas escribió muchas obras: Les presons imaginàries (1899), La vida austera (1908), Les Mancomunitats al Congrés espanyol (1912), Las zonas neutrales como instrumentos de la economía nacional (1915), La sobirania de les persones polítiques (1921), Fenómenos de crisis y de decadencia actual de nuestro país (1927), Revisió de valors del segle dinou (1930), Obres completes (1972), Diaris i records (1974).

martes, 25 de enero de 2011

Víctor Colomer i Nadal

Víctor Colomer i Nadal nació en Corbins (Lleida) en el año 1896. Fue maestro y redactor en “Lucha Social” de Lleida. Militó en el Partido Comunista Català y en el BOC, siendo uno de sus principales dirigentes en dicha ciudad. En 1935 no aceptará la creación del POUM y se afiliará al PSOE. Militó en el PSUC y ocupó cargos importantes en el mismo y en el Ayuntamiento de Barcelona. En el exilio participó en la creación del Moviment Socialista de Catalunya. Murió en México en 1960.

sábado, 8 de enero de 2011

Pere Bonet i Cuito

Pere Bonet nació en Lleida en 1901. Participó en la creación de la revista “Lucha Social” en el año 1919, dirigida por Joaquim Maurin. Esta publicación sería el órgano de expresión de la corriente marxista del sindicalismo de la CNT. En 1922 la revista será sustituida por “La Batalla”. Bonet i Cuito entrará en el BOC en el año 1931 y en su comité ejecutivo. Será, además, en 1935 uno de los fundadores del POUM. A raíz de los hechos de mayo de 1937 fue condenado al año siguiente a quince años de prisión pero fue liberado en enero de 1939. Consiguió marchar a Francia donde siguió en la lucha sindical. Murió en París en 1980.

viernes, 31 de diciembre de 2010

Acracia, Revista Sociológica

La publicación mensual de "Acracia" nace en enero de 1886 en Barcelona de la mano de Rafael Farga, Pellicer y otros tipógrafos. Se publicará hasta junio de 1888. Algunos autores consideran que es una de las publicaciones más importantes del anarquismo español. Se dedicó a divulgar las corrientes de pensamiento y a crear un cuerpo de doctrina para analizar las bases teóricas del anarquismo. En esta revista escribieron: Anselmo Lorenzo, Tarrida del Mármol, Cels Gomis y Teobaldo Nieva, entre otros autores. Durante los años 1908 y 1909 la publicación “Tierra y Libertad” publicaba un suplemento con este mismo nombre, y a partir de 1933 se editó una revista en Lleida.