Les memòries polítiques de Raimon Obiols

Les memòries polítiques de Raimon Obiols
Raimon Obiols va presentar dijous passat les seves memòries polítiques a la Fundació RBA. I ho va fer, com va apuntar la periodista Cristina Puig, encarregada de conduir l'acte, "davant de totes les tendències del socialisme català." Un vaixell, el del PSC, del qual "mai m'he plantejat baixar perquè, tot i que de vegades no m'hagi agradat el rumb, si abandones et quedes sense vaixell".
El artículo completo en:
http://fcampalans.cat/activitats_detall.php?idact=966&tipus=col_tots#1

Neix el Partit dels Socialistes de Catalunya

El cap de setmana del 15 i 16 de juliol de 1977es va celebrar el congrés constituent del Partit dels Socialistes de Catalunya, també anomenat "Congrés d'Unitat". Va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona, sota el lema "Unitat socialista força del poble. El Congrés de la Unitat Socialista".

El Partit Socialista de Catalunya (Congrés), el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) i la Federació Socialista Catalana del PSOE foren els tres partits que van acordar la unitat, donant lloc al nou PSC. Cadascun d'aquests partits originaris va celebrar prèviament i per separat el seu propi congrés en què s'acordà la dissolució i la integració en el nou partit unitari.
En el Congrés Constituent, al que van assistir mil delegats representants de les tres organitzacions preexistents, a més dels seus òrgans de direcció, s'aprovà el document fundacional denominat "Protocol d'Unitat" i s'escollí una àmplia Comissió Executiva formada per vint-i-cinc membres i encapçalada per Joan Reventós com a Primer Secretari.
Aquesta anhelada unitat s'aconseguia després d'un llarg i treballós procés, que s'inicià en la seva darrera etapa després del Pacte d'Abril de 1977. L'objectiu era aplegar tots els sectors del socialisme democràtic en un nou partit sobirà, nacional i de classe, federat amb el PSOE. Al crit de "Visca, visca, visca Catalunya socialista" el nou partit es declarà marxista, autogestionari i nacionalista.
En:
http://www.fcampalans.cat/index.php

El socialismo para Ernest Lluch

La página de la Fundació Rafael Campalans recoge una reflexión de Ernest Lluch (1937-2000) sobre el socialismo:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/manuscrits_detall.php?id=5&tipus=col_GL#1
En la reflexión:
El socialisme és potser la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat

El socialismo para Jordi Solé Tura

En la página de la Fundació Rafael Campalans se recoge una reflexión sobre el socialismo de Jordi Solé Tura (1930-2009):
http://www.fcampalans.cat/arxiu/manuscrits_detall.php?id=11&tipus=col_MS#2
En la reflexión:
Sempre he entès el socialisme com una passió per la dignitat de la persona, és a dir, per la igualtat i la solidaritat en una societat lliure

El socialismo para Joan Reventós

Insertamos un enlace de la Fundació Rafael Campalans donde se recoge un texto de Joan Reventós i Carner (1927-2004) en el que explica qué es el socialismo:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/manuscrits_detall.php?id=8&tipus=col_tots#3
El texto termina así:
El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla.

Els orígens del socialisme a Calella (1916-1945)

Els orígens del socialisme a Calella (1916-1945) es un libro de Jordi Amat i Teixidó.
El libro ha sido editado por iniciativa de la Agrupación Socialista de Calella y de la Fundació Rafael Campalans.
Más información en:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/uploads/publicacions/pdf/butlleti21.pdf

Diccionari Biogràfic (Socialisme català)

Diccionari Biogràfic de la
Fundació Rafael Campalans

La secció Biografies socialistes s'inclou dins del projecte de recuperació de la memòria històrica del país, rescatant de l'oblit a figures importants del socialisme català, però la majoria d'elles anònimes per al públic en general.

Aquestes biografies, escrites sobretot per periodistes i historiadors, són una eina útil no només per conèixer els episodis vitals de cadascun dels personatges, sinó també per, a través d'ells, aprofundir en la història del socialisme català.
El enlace:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/diccionari.php?tipus=col_tots#col_tots

"Va caure tot Déu”

"Va caure tot Déu”. La repressió del socialisme català (novembre 1958)

David Ballester

Sota el títol de "Va caure tot Déu". La repressió del socialisme català (novembre 1958), Ballester presenta el seu estudi sobre l'onada repressiva que tingué lloc la tardor de 1958 contra militants del MSC i del PSOE. Homes que en els anys més crus per l'antifranquisme gosaren militar en la clandestinitat i lluitar contra el règim. Mig segle després d'aquests fets, l'autor relata el procés repressiu contra aquests militants clandestins, les seves detencions i el moviment internacional generat en solidaritat amb ells; així com s'analitza la situació del socialisme català i la seva relació amb el PSOE en un moment en que el moviment polític i sindical lligat al socialisme encetava un procés d'evolució que culminaria gairebé vint anys més tard amb la tornada de la democràcia.

En:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/publicacions_arxiu_detall.php?id=2&idpubli=1#1

Arxiu Històric del socialisme català

L'Arxiu Històric de la Fundació Rafael Campalans custodia un important testimoni de la història política de Catalunya d'ençà la fi de la Guerra Civil espanyola l'any 1939, la lluita per la democràcia i l'evolució del socialisme català.
Els fons de l'arxiu estan organitzats en cinc seccions: els Fons documentals apleguen documentació provinent de donacions de personalitats del socialisme català així com de l'intercanvi amb d'altres institucions; el Fons fotogràfic conté un important testimoni de la memòria fotogràfica del socialisme català; el Fons audiovisual comprèn imatges, en diferents formats, d'actes públics i de campanyes electorals des de la Transició fins als nostres dies; el Fons gràfic aplega uns 500 ítems de cartelleria; el Fons hemerogràfic que conté més d'un miler de capçaleres de publicacions periòdiques, destacant les de caràcter clandestí, les publicacions generades pels exiliats republicans catalans i les publicacions de partits polítics i organitzacions sindicals.
A més a més l'Arxiu compta amb una Biblioteca de suport amb gairebé 8.000 títols.
Els fons estan oberts a consulta pública a la mateixa seu de la fundació prèvia cita telefònica.
El enlace:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/

Joan Casanellas i Ibars

Joan Casanellas nació en Barcelona en el año 1904. Fue miembro del grupo “L’Opinió”, a partir del cual se integrará en la Esquerra Republicana. En 1931 fue teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona. En 1932 fue elegido diputado del Parlament de Catalunya pero, al año siguiente, abandona la Esquerra junto con otros miembros del grupo “L’Opinió”. Casanellas contribuirá, entonces, a crear el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerres. Por dicha formación obtuvo acta de diputado en el Congreso por Girona dentro del Front d’Esquerres en las elecciones de 1936. Anteriormente, sufrió prisión por los sucesos de octubre de 1934. Cuando estalló la guerra , mientras viajaba a Madrid, fue detenido y pasó varios meses presos. Finalmente, fue intercambiado por el financiero José María Milà i Camps, conde de Montseny. En el exilio mexicano presidió las Cortes de la República. En 1976 regresó a Cataluña y fue colaborador de Josep Tarradellas en la Generalitat provisional. En 1979 fue elegido senador por la Esquerra dentro de la coalición “Catalunya, Democràcia i Socialisme”. En 1982 abandona la militancia de Esquerra. En 1984 fue elegido diputado del Parlament dentro de las listas del PSC, aunque como independiente. En 1986 falleció en Barcelona.

Rafael Campalans i Puig

El ingeniero industrial, profesor y político Rafael Campalans i Puig nació en Barcelona en 1887. El presidente de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, le encargó la organización del servicio de obras públicas. En 1918 se le nombró director de la Escola del Treball. En ese mismo año ingresó en la Federación Catalana del PSOE. Dentro de la Federación Campalans defendió una apertura del socialismo hacia el sindicalismo y el catalanismo republicano. Pensaba en complementar el socialismo con el federalismo. Junto con Alomar, Serra Moret y otros fundó en 1923 la Unió Socialista de Catalunya. Fue elegido, en una lista conjunta con ERC, en 1931 concejal del Ayuntamiento de Barcelona. Participó en la creación del primer gobierno de Macià. En junio de 1931 fue elegido diputado en las Cortes Constituyentes. Centró su actividad parlamentaria en la cuestión del Estatut. Formó parte de la Comisión que elaboró el Projecte de Núria en 1932. Falleció en Torredembarra al año siguiente.
Campalans publicó diversos libros: El socialisme i el problema de Catalunya (1923), Política vol dir pedagogia. Manual pràctic de socialisme català (1932), Hacia la España de todos (Palabras castellanas de un diputado por Cataluña) (1932).