Arxiu Històric del socialisme català

L'Arxiu Històric de la Fundació Rafael Campalans custodia un important testimoni de la història política de Catalunya d'ençà la fi de la Guerra Civil espanyola l'any 1939, la lluita per la democràcia i l'evolució del socialisme català.
Els fons de l'arxiu estan organitzats en cinc seccions: els Fons documentals apleguen documentació provinent de donacions de personalitats del socialisme català així com de l'intercanvi amb d'altres institucions; el Fons fotogràfic conté un important testimoni de la memòria fotogràfica del socialisme català; el Fons audiovisual comprèn imatges, en diferents formats, d'actes públics i de campanyes electorals des de la Transició fins als nostres dies; el Fons gràfic aplega uns 500 ítems de cartelleria; el Fons hemerogràfic que conté més d'un miler de capçaleres de publicacions periòdiques, destacant les de caràcter clandestí, les publicacions generades pels exiliats republicans catalans i les publicacions de partits polítics i organitzacions sindicals.
A més a més l'Arxiu compta amb una Biblioteca de suport amb gairebé 8.000 títols.
Els fons estan oberts a consulta pública a la mateixa seu de la fundació prèvia cita telefònica.
El enlace:
http://www.fcampalans.cat/arxiu/

Rafael Campalans i Puig

El ingeniero industrial, profesor y político Rafael Campalans i Puig nació en Barcelona en 1887. El presidente de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, le encargó la organización del servicio de obras públicas. En 1918 se le nombró director de la Escola del Treball. En ese mismo año ingresó en la Federación Catalana del PSOE. Dentro de la Federación Campalans defendió una apertura del socialismo hacia el sindicalismo y el catalanismo republicano. Pensaba en complementar el socialismo con el federalismo. Junto con Alomar, Serra Moret y otros fundó en 1923 la Unió Socialista de Catalunya. Fue elegido, en una lista conjunta con ERC, en 1931 concejal del Ayuntamiento de Barcelona. Participó en la creación del primer gobierno de Macià. En junio de 1931 fue elegido diputado en las Cortes Constituyentes. Centró su actividad parlamentaria en la cuestión del Estatut. Formó parte de la Comisión que elaboró el Projecte de Núria en 1932. Falleció en Torredembarra al año siguiente.
Campalans publicó diversos libros: El socialisme i el problema de Catalunya (1923), Política vol dir pedagogia. Manual pràctic de socialisme català (1932), Hacia la España de todos (Palabras castellanas de un diputado por Cataluña) (1932).