Mostrando entradas con la etiqueta patronal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta patronal. Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de agosto de 2013

La configuració de la democràcia a Espanya

Se ha publicado el libro editado por Pere Ysàs, La configuració de la democràcia a Espanya.
ÍNDEX
Introducció
1. Les eleccions del 15 de juny de 1977 i la configuració de la democràcia espanyola (Josep M. Vallès)
Una memòria personal
Alguns elements del procés electoral i de la seva normativa
En què van configurar l’actual sistema democràtic les eleccions de 1977?
Apèndix. Resultats de les eleccions del 15 de juny de 1977 (Congrés dels diputats)
2. L’elaboració de la Constitució i els seus condicionants (Javier Pérez Royo)
La monarquia com a pressupòsit i com a resultat del procés constituent
Les Forces Armades
La menció de l’Església catòlica i el dret a l’educació
La composició de les Corts Generals
L’estructura de l’Estat
Conclusió
Bibliografia
3. El sistema de partits polítics (Joan Botella)
4. L’Estat de les autonomies. Federalisme i descentralització (Ferran Requejo)
Estat de les autonomies i Segona República
La fase constituent
Un ràpid balanç
L’Estat de les autonomies en la política comparada i els seus escenaris de futur
5. Les organitzacions socials durant la transició: sindicats i patronal (José María Martín Arce)
Ruptura o reforma
L’època del consens
Enfrontament sindical
6. Periodisme en llibertat (Lluís Bassets)
Observació participativa
L’any decisiu
De totalitari a autoritari
La primavera fraguista
Balanç de la Llei de Premsa
Les fites de la transició
La primavera de 1977
El poder dels periodistes
Noves i velles empreses de premsa
El zenit del periodisme
La transparència del debat constitucional
Punt d’arribada
7. Notes sobre intel·lectuals i política a la transició i la democràcia (Josep Ramoneda)
Primera tesi: la parella amnistia-amnèsia llasta considerablement el debat intel·lectual
Segona tesi: la transició es fa sense debat intel·lectual
Tercera tesi: els periodistes juguen un paper molt rellevant en la transició, que probablement interioritzen més del compte amb conseqüències que ens arriben fins avui
Quarta tesi: la llarga hegemonia socialista marca un període de perfil intel·lectual baix que entra en crisi amb el referèndum de l’OTAN
Cinquena tesi: una expressió de la debilitat intel·lectual de la transició és que encara avui la Movida Madrileña apareix (especialment als ulls dels estrangers) com el símbol cultural d’aquell període
Sisena tesi: la qüestió nacionalista determina, en bona part, el debat de la transició
Setena tesi: els moments de màxim debat intel·lectual en la democràcia espanyola tenen relació amb esdeveniments de política internacional
Vuitena tesi: fins a final dels anys 90 la dreta no estarà en condicions d’entrar en la batalla intel·lectual
Novena tesi: com a conseqüència de l’evolució de la societat de la informació cap a la societat de masses entre les figures més influents sobre l’opinió pública espanyola, destaquen els líders mediàtics de la ràdio
Desena tesi: amb totes les seves mancances la principal aportació intel·lectual de l’Espanya democràtica ha estat la mateixa transició
8. De la defensa de la democràcia a la lluita per l’hegemonia moral. El rol de l’Església catòlica (Rafael Díaz-Salazar)
La transició religiosa i política al si de l’Església i la lluita per la democràcia a Espanya
Les posicions eclesiàstiques en el procés de transició i configuració de la democràcia espanyola
Democràcia política i hegemonia moral. L’assignació de rols defensada per la jerarquia de l’Església catòlica
9. Els militars i la democràcia (Carlos Navajas Zubeldia)
Introducció
La transició militar durant la transició (1976-1982)
La transició militar durant la consolidació democràtica i la segona legislatura socialista (1982-1989)
A manera de conclusió
Ver:
http://www.cazarabet.com/lalibreria/ 

jueves, 29 de noviembre de 2012

Liberto Callejas, l'anarquista incommovible


Liberto Callejas, l'anarquista incommovible
Josep Portella Coll
Menorquí i anarquista. Home d'idees en un temps convuls i canviant. Fundador el 1923 de Los Solidarios (Durruti, Ascaso, Emeterio...),"un grup anarquista, un grup d'acció, per lluitar contra els 'pistoleros', contra la patronal i contra el govern".Va ser director de Solidaridad Obrera. Col.laborà en diferents publicacions: Crisol, Liberación, Fructidor, Tierra y Libertad, CNT, Iberión... on va exposar i difondre les seves idees antiautoritàries per les quals va treballar amb dedicació i de manera apassionada.L'ideal llibertari i l'estima per la lletra impresa son incommovibles al llarg de la seva vida; no així la seva trajectória vital: Menorca, Mallorca, Barcelona, París i, finalment, Mèxic.Menut i frágil com un jonc, lleuger d'equipatge, va traçar el camí dels homes lliures mitjançant el seu compromís de lliurepensador.
Visto en:

jueves, 1 de noviembre de 2012

Pedro Cabezas Caballero, por Orosia Castán


Pedro era una persona muy conocida en Valladolid. Estaba afiliado a la Casa del Pueblo y fue elegido miembro del Jurado Mixto, encargado de la elaboración de tablas, regulación de contratos, negociaciones, etc. Su fama era de “duro” a la hora de las negociaciones con la patronal, por lo que estaba en el punto de mira de la policía.
La biografía completa, por Orosia Castán en:
http://www.represionfranquistavalladolid.org/?Pedro-Cabezas-Caballero

jueves, 4 de agosto de 2011

Los Sindicatos Libres

En el año 1919 la violencia en Barcelona alcanzó cotas muy elevadas. El origen de la verdadera oleada de asesinatos estaría en los hechos que siguieron a la huelga de la compañía “La Canadiense”. El paro, secundado por la CNT, fue extendiéndose hasta convertirse en una verdadera huelga general que paralizó durante más de un mes la industria barcelonesa. Los empresarios y sectores conservadores reaccionaron y solicitaron la ayuda del Estado.
La patronal optó, frente a la negociación, por la coerción, especialmente sobre los militantes de la CNT pero, también, a través de los lockouts, es decir, los cierres de las fábricas que dejaban a la plantilla sin trabajo y sin ingresos. La tercera medida se refiere al objeto de este artículo. Un sector de los empresarios presionó para que se creara un sindicato que hiciera frente a los anarquistas, cada vez más numerosos.
A finales de 1919 se creó la Unión de Sindicatos Libres en el Ateneo Obrero Legítimista en Barcelona. En el acto fundacional se eligió presidente a Ramón Sales. Los sectores del tradicionalismo catalán se encargaron de establecer las bases ideológicas y organizativas del sindicalismo libre. Sales había llegado a militar en la CNT de joven pero muy pronto se apartó del anarconsindicalismo.
Los sindicatos libres fueron acusados de amarillistas, es decir, de actuar como agentes de la patronal. Esta acusación se basaba en el hecho de que muchos de los pistoleros a sueldo que participaron en los asesinatos de líderes sindicales y de trabajadores salieron de su seno. En la Barcelona de principios de los años veinte se desató una verdadera guerra entre los anarconsindicalistas y los sindicatos libres y los pistoleros.
La militancia de los Sindicatos Libres estuvo formada por obreros tradicionalistas contrarios al poder que los sectores anarquistas más radicales habían adquirido en la CNT. Los obreros de estos Sindicatos solían ser trabajadores especializados y contrarios al sindicato único de encuadramiento de trabajadores por industrias.
Los Sindicatos Libres no estaban preocupados por la transformación del orden existente ni por mejoras radicales para los obreros. La Unión de Sindicatos Libres alcanzó, sin lugar a dudas, un evidente protagonismo en la Barcelona de los años veinte. En la República fueron ilegalizados. Durante la guerra civil, sus líderes se unieron al bando franquista o fueron asesinados.