Mostrando entradas con la etiqueta eleccions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta eleccions. Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de agosto de 2013

La configuració de la democràcia a Espanya

Se ha publicado el libro editado por Pere Ysàs, La configuració de la democràcia a Espanya.
ÍNDEX
Introducció
1. Les eleccions del 15 de juny de 1977 i la configuració de la democràcia espanyola (Josep M. Vallès)
Una memòria personal
Alguns elements del procés electoral i de la seva normativa
En què van configurar l’actual sistema democràtic les eleccions de 1977?
Apèndix. Resultats de les eleccions del 15 de juny de 1977 (Congrés dels diputats)
2. L’elaboració de la Constitució i els seus condicionants (Javier Pérez Royo)
La monarquia com a pressupòsit i com a resultat del procés constituent
Les Forces Armades
La menció de l’Església catòlica i el dret a l’educació
La composició de les Corts Generals
L’estructura de l’Estat
Conclusió
Bibliografia
3. El sistema de partits polítics (Joan Botella)
4. L’Estat de les autonomies. Federalisme i descentralització (Ferran Requejo)
Estat de les autonomies i Segona República
La fase constituent
Un ràpid balanç
L’Estat de les autonomies en la política comparada i els seus escenaris de futur
5. Les organitzacions socials durant la transició: sindicats i patronal (José María Martín Arce)
Ruptura o reforma
L’època del consens
Enfrontament sindical
6. Periodisme en llibertat (Lluís Bassets)
Observació participativa
L’any decisiu
De totalitari a autoritari
La primavera fraguista
Balanç de la Llei de Premsa
Les fites de la transició
La primavera de 1977
El poder dels periodistes
Noves i velles empreses de premsa
El zenit del periodisme
La transparència del debat constitucional
Punt d’arribada
7. Notes sobre intel·lectuals i política a la transició i la democràcia (Josep Ramoneda)
Primera tesi: la parella amnistia-amnèsia llasta considerablement el debat intel·lectual
Segona tesi: la transició es fa sense debat intel·lectual
Tercera tesi: els periodistes juguen un paper molt rellevant en la transició, que probablement interioritzen més del compte amb conseqüències que ens arriben fins avui
Quarta tesi: la llarga hegemonia socialista marca un període de perfil intel·lectual baix que entra en crisi amb el referèndum de l’OTAN
Cinquena tesi: una expressió de la debilitat intel·lectual de la transició és que encara avui la Movida Madrileña apareix (especialment als ulls dels estrangers) com el símbol cultural d’aquell període
Sisena tesi: la qüestió nacionalista determina, en bona part, el debat de la transició
Setena tesi: els moments de màxim debat intel·lectual en la democràcia espanyola tenen relació amb esdeveniments de política internacional
Vuitena tesi: fins a final dels anys 90 la dreta no estarà en condicions d’entrar en la batalla intel·lectual
Novena tesi: com a conseqüència de l’evolució de la societat de la informació cap a la societat de masses entre les figures més influents sobre l’opinió pública espanyola, destaquen els líders mediàtics de la ràdio
Desena tesi: amb totes les seves mancances la principal aportació intel·lectual de l’Espanya democràtica ha estat la mateixa transició
8. De la defensa de la democràcia a la lluita per l’hegemonia moral. El rol de l’Església catòlica (Rafael Díaz-Salazar)
La transició religiosa i política al si de l’Església i la lluita per la democràcia a Espanya
Les posicions eclesiàstiques en el procés de transició i configuració de la democràcia espanyola
Democràcia política i hegemonia moral. L’assignació de rols defensada per la jerarquia de l’Església catòlica
9. Els militars i la democràcia (Carlos Navajas Zubeldia)
Introducció
La transició militar durant la transició (1976-1982)
La transició militar durant la consolidació democràtica i la segona legislatura socialista (1982-1989)
A manera de conclusió
Ver:
http://www.cazarabet.com/lalibreria/ 

martes, 9 de abril de 2013

Signatura del Pacte d'Abril


Signatura del Pacte d'Abril
El 4 d'abrilde 1977, davant la convocatòria d'eleccions generals a Corts, les primeres de la recent recuperada democràcia, el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), dirigit per Joan Reventós, i la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Josep M. Triginer, van signar un acord conegut com a "Pacte d'Abril", que establia una candidatura conjunta sota la denominació de "Socialistes de Catalunya".
Aquest acord anava més enllà de la presentació d'una candidatura unitària, prefigurava la unitat de tots dos partits després de les eleccions en un únic Partit Socialista de Catalunya plenament sobirà. Aquest objectiu es materialitzà un any més tard, el juliol de 1978, amb la constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, que va comptar, a més, amb la incorporació d'un tercer partit originari, el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).
Els resultats electorals van donar a la coalició "Socialistes de Catalunya" el 22,5% dels vots, convertint-se en la primera força política de Catalunya.
Visto en:

martes, 2 de abril de 2013

Primeres eleccions al Parlament de Catalunya


Primeres eleccions al Parlament de Catalunya
El 20 de març de 1980 es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Van ser les primeres després del restabliment de la democràcia a Espanya i de l'aprovació el 1979 del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les institucions d'autogovern.
Gairebé 4,5 milions de persones estaven convocades a votar, de les quals van exercir el seu dret el 61%. El Partit dels Socialistes de Catalunya va desenvolupar la seva campanya electoral sota el lema "La Catalunya Nova", i va ser el segon partit més votat, amb un total de 33 escons (22 per Barcelona, 4 per Girona, 4 per Tarragona i 3 per Lleida) i 608.689 vots. Joan Reventós encapçalà la candidatura per Barcelona, Xavier Guitart per Girona, Marta Mata per Tarragona i Pere Ayguadé per Lleida. Unes setmanes més tard, concretament el 10 d'abril, es constituí el nou Parlament.
Visto en:

martes, 25 de septiembre de 2012

Primeres eleccions al Parlament de Catalunya


El 20 de març de 1980 es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Van ser les primeres després del restabliment de la democràcia a Espanya i de l'aprovació el 1979 del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, que recuperava les institucions d'autogovern.
Gairebé 4,5 milions de persones estaven convocades a votar, de les quals van exercir el seu dret el 61%. El Partit dels Socialistes de Catalunya va desenvolupar la seva campanya electoral sota el lema "La Catalunya Nova", i va ser el segon partit més votat, amb un total de 33 escons (22 per Barcelona, 4 per Girona, 4 per Tarragona i 3 per Lleida) i 608.689 vots. Joan Reventós encapçalà la candidatura per Barcelona, Xavier Guitart per Girona, Marta Mata per Tarragona i Pere Ayguadé per Lleida. Unes setmanes més tard, concretament el 10 d'abril, es constituí el nou Parlament.
Consultado en: