Mostrando entradas con la etiqueta manresa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta manresa. Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de abril de 2014

Joves I Republicans

"Joves I Republicans. La República a Manresa (1931-1936)" fue una exposición que se inauguró en el año 2001, y que organizó el Ayuntamiento de Manresa y el Centro de Estudios del Bages, con motivo del 70 aniversario de la proclamación de la República.
Todos los materiales de dicha exposición: documentos, textos, imágenes, etc... se recogieron en una página web. Para los interesados se incluye la dirección:

miércoles, 16 de abril de 2014

La represión franquista en Manresa en la voz de las víctimas

Los interesados en la represión franquista en Manresa pueden consultar la siguiente página:
Allí encontrarán 41 entrevistas a manresanos sobre las cárceles y campos de concentración franquistas. De esas entrevistas, 23 están hechas a personas que sufrieron esa represión, y el resto son de familiares de víctimas del franquismo.

jueves, 11 de abril de 2013

Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions


Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions

Portada

Aquest web pretén fer conèixer l'extraordinària aposta per l'educació que va significar la Segona República a Manresa i recuperar de l'oblit els mestres i les mestres que contribuïren a fer-la possible.
A més del context educatiu en què es va produir aquest gran avenç pedagògic i del seu desenvolupament a Manresa, hem estudiat amb un especial interès el procés de repressió i depuració que van patir els mestres que treballaven en el sistema públic d’ensenyament i, en particular, la depuració dels mestres manresans. En aquest sentit, entre altres documents destacables, reproduïm parcialment els expedients de depuració del professorat públic que es conserven a l’Archivo General de la Administración (Alcalá de Henares), una documentació de gran rellevància.
El web inclou un cens de més de dos-cents mestres que van treballar a les escoles públiques manresanes entre els anys 1931 i 1939, noranta dels quals amb les seves ressenyes biogràfiques i la majoria ambdiferents documents.
En el web, a més dels articles d’anàlisi històrica, també hi trobareu documentsimatgesarticles publicats a la premsa de l’època i diverses entrevistes amb familiars i antics alumnes de mestres que van exercir en el temps de la República.
Associació Memòria i Història de Manresa
Ver:

lunes, 26 de noviembre de 2012

28 cartells de la transició política


Memoria.cat us ofereix 28 cartells del període de la transició política al nostre país, alguns dels quals tenen un gran valor testimonial. Dos d’aquests cartells són de Manresa.
Els podeu contemplar en aquest enllaç:

lunes, 3 de septiembre de 2012

Memoria.cat publica documents inèdits dels presidents Josep Irla i Joan Casanovas escrits a l’exili


En la documentació s’inclouen també fotografies de l’enterrament de l’expresident del Parlament de Catalunya a Perpinyà, el 1942

Joan Casanovas advocava aleshores clarament per la independència de Catalunya: “l’afany que sempre hem tingut per la nostra independència
ja no ens el pot discutir ni condicionar ningú”

http://www.memoria.cat/creus.casanovas
L’Associació Memòria i Història de Manresa ofereix des d’avui uns documents de gran interès històric: tres cartes i una targeta de Joan Casanovas, que havia estat president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1938, i una carta del president de la Generalitat a l’exili Josep Irla, totes elles inèdites i adreçades al polític i industrial Jaume Creus, de qui també es mostra una epístola que va enviar a Josep Irla, cinc dies després de l’afusellament de Lluís Companys. Casanovas parla del seu afany per la independència de Catalunya, explica que Macià va renunciar a la República Catalana per evitar una guerra civil, critica durament Lluís Companys i Juan Negrín i la seva “política del desastre” i defensa el paper de Catalunya els últims mesos de la guerra (“Catalunya no podia defensar-se, estava exhaurida. Sofria entre un exèrcit d’ocupació i el que estava a punt d’entrar per a reemplaçar-lo"). També fa una menció a Hitler, a l’inici de la Segona Guerra Mundial, a qui anomena “el boig germànic”. Pel que fa a Irla, destaca una carta que li va escriure Creus després de la mort de Companys, a causa de la qual Irla va assolir el càrrec de President de la Generalitat a l’exili. Creus es posa a les seves ordres, li demana la unió de tots els catalans i li prega que si li fa por el càrrec, dimiteixi.
Memoria.cat també publica nou fotografies –algunes d’elles inèdites- de l’enterrament de Joan Casanovas, que tingué lloc a Perpinyà el 9 de juliol de 1942.
Podeu veure les fotografies, les cartes -amb la corresponent transcripció- i una selecció de les frases més significatives en aquest enllaç:

http://www.memoria.cat/creus.casanovas

Les cartes de Joan Casanovas

En esclatar la guerra el juliol de 1936, Joan Casanovas fou nomenat conseller primer i presidí els dos primers governs, però el setembre va dimitir. Exiliat a París, intentà declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció de França i Anglaterra.
Les tres cartes de Casanovas tenen un gran interès històric, especialment les dues primeres, més extenses. Estan escrites el juliol, l’agost i el setembre del 1939. El 23 d’abril d’aquell any Casanovas havia fet públic un manifest en què criticava amb duresa la política del president Companys i advocava clarament per la independència de Catalunya. A les missives enviades a Jaume Creus –que són posteriors- es referma en aquesta idea, bo i afirmant que no és fruit de les circumstàncies del moment, sinó de les seves conviccions de sempre. I recalca: “mai com en aquests instants aquest camí ve imposat pel dret imprescriptible de la pròpia existència de Catalunya”. I encara: “l’afany que sempre hem tingut per la nostra independència ja no ens el pot discutir ni condicionar ningú”.

Per què Macià va renunciar a la República Catalana

En un altre moment de la carta, Casanovas explica a Creus el motiu pel qual considera que Macià renuncià a la República Catalana del 14 d’abril de 1931. Casanovas repeteix a Creus el que ja havia escrit en el manifest de Sant Jordi de l’any 1937, que Macià va cedir per evitar una guerra, text que es recull també en la seva biografia: “Tinc motius per a creure que Macià, en el pregon del seu amor a Catalunya, no volgué originar el drama. Els redemptors, com ell ho fou, redimeixen amb el seu sacrifici personal el poble escollit. -¿Qui gosaria fer un retret d’aquest punt al nostre primer President, quan tu i jo, entre altres, som testimonis que ho feu amb un gran dolor incontingut per tal d’estalviar, si més no, una guerra a Catalunya? – Una guerra sempre és un tràgic present i un interrogant indesxifrable, i no convenia a Catalunya en un moment en que no estava preparada. Fou l’acte d’un gran patriota i d’un gran governant que pel camí de la pau elevava la categoria del seu poble vers l’alliberament. Car l’Estatut mai no va considerar-se com una fita. Dins el ritme de les relacions peninsulars era com un nou assaig en vies polítiques de pau. Pacifisme que desgraciadament no han consolidat ni els fets ni les circumstàncies europees. Per això ens és permès avui als catalans, de repetir el que tinc dit públicament durant la darrera lluita: “que la guerra ens ha vingut de terra endins”.

Catalunya i la Guerra Civil

En un altre moment, Casanovas replica als qui criticaven el paper de Catalunya durant els darrers mesos de la Guerra Civil: “Quan us planyeu de la fugida sense resistència de les anomenades defenses de Catalunya jutgeu, crec, damunt d’un malentès malhauradament esdevingut massa general. Catalunya es defensà al començament, quan es sentí agredida per la rebel·lió militar, i vencé. Justament perquè Catalunya vencé, els agressors no reeixiren el cop. Després les coses s’enterboliren. Catalunya ha estat durant tot aquest temps el sac dels cops. Estava desfesomiada. [...] Catalunya no podia defensar-se, estava exhaurida. Sofria entre un exèrcit d’ocupació i el que estava a punt d’entrar per a reemplaçar-lo. Per això vaig aconsellar la pau, car en aquest plet, ja feia temps que no es debatia res nostre i sí tot contra nosaltres. Quan això es vagi explicant amb la claredat que cal, la veritat farà el seu camí i refarem davant del món el crèdit a què tenim dret, deformat per causes no catalanes...”

Crítiques al president Companys i crida a la unitat

Joan Casanovas també aprofita per criticar Lluís Companys: “els homes que es mouen al costat de Negrín o de Companys i també els partits, no fan altra cosa que continuar la política del desastre”. I sobre qui hauria de ser el futur president de Catalunya escriu: “Ignoro qui serà l’home del demà o del demà passat, però no seré jo qui vagi pels Camps [de concentració] en viatje 'electorer'. – Crec que, per escollir-lo, Catalunya tindrà encert. I pensarà en els que foren del desastre i en els que tingueren una visió menys catastròfica de la situació. Catalunya és en els Camps i a Catalunya mateix. Pels informes que tinc no vol sentir parlar dels del desastre, ni d’extremismes més o menys forasters. Tampoc dels 'germans d’Ibèria', que tant malament ens han tractat. Com que crec en Catalunya, crec que el seu instint vital li farà despreciar als “estadistes de via estreta”, que tant mal ens han fet. Jo no lluito pel poder. Si em vingués, tampoc en defugiria la responsabilitat. Em veig amb coratje per això i molt més. Lluito per a contribuir a la rehabilitació del país, que és l’únic camí per la seva independència”.
Casanovas critica que malparlin d’ell i que li hagin fet el pacte de la fam: “Si no comptés amb assistències de les meves relacions franceses, i d’algun antic amic català, estiraria el platet –i que n’hi hagi!– a la porta d’una caserna”. També aposta per la unitat en aquells moments terriblement durs per al país.

Hitler, “el boig germànic”

La darrera carta, la més breu, fou escrita pocs dies després de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Hi expressa les seves esperances: “Per fi el 'boig germànic' ha imposat l’estat de guerra a Europa, situació que crec que haurà de pagar molt cara. Les democràcies han reaccionat molt bé i el poble francès –que simbolitza com sempre la rehabilitació dels homes i dels pobles lliures- comensa a extendre els preludis de la victòria, que mereix i espera”.

“L’assassinat del President Companys vos ha portat al alt càrrec de la Presidència de Catalunya”

Així és com comença la carta de Jaume Creus a Josep Irla, escrita cinc dies després de l’afusellament de Lluís Companys. “La meva obligació de Català –afegeix- és posar-me a les vostres ordres per tot el que convingui a la nostra estimada Pàtria. Per això maneu”.
Creus fa una demanda explícita al nou president: “Teniu, President, una gran missió a fer: L’UNIÓ DE TOTS ELS CATALANS, el que no va fer el President Companys ho podeu fer-ho vós, és el primer treball que teniu que fer, d’aquí té que sortir tota la prosperitat i tranquilitat de la nostra terra, que ja s’ho mereix”. I acaba la missiva demanant-li que si li fa por el càrrec, dimiteixi.
L'epístola de Josep Irla a Jaume Creus és datada el 12 de gener de 1945. L'hi desitja un nou any i que “Fem vots perquè tots els demòcrates catalans siguin ben units, en una veritable germanor, en el moment de la restauració de les llibertats de Catalunya, per a mantenir els seus drets, dins d’un nou món de Llibertat, Democràcia i Justícia”.

Trobada Casanovas-Irla després de la mort de Lluís Companys

Al web també es pot llegir un document ja conegut que Joan Casanovas va enviar a Jaume Creus, titulat “Resum de la conversa CASANOVAS-IRLA, dies 6 i 7 de novembre del 1940”, que recull les opinions dels dos polítics sobre quina era l’actuació que calia seguir en aquell moment crític per a Catalunya, tres setmanes després de l’execució de Companys.
El document-resum de la conversa entre ambdós –mantinguda poc després de la mort de Companys- evidencia les diferents visions que cadascú tenia de l’actuació que calia emprendre en aquell moment.

Un fons que es va publicant progressivament

Arran de la notícia de l’aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura -que va publicar el nostre web el 13 d’octubre passat-, Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va manifestar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Immediatament ens va lliurar diversos documents de Creus perquè els incorporéssim al web que li hem dedicat i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera.
Ja es poden consultar:
El testimoni de Jaume Creus en la proclamació de la República:
http://bit.ly/rXR4oE
Les set cartes de Pau Casals a Jaume Creus: http://bit.ly/uHzASo
Set cartes de Joan Alavedra. El primer cop que Pau Casals va interpretar “El cant dels ocells” en públic: http://goo.gl/hM2Kk
Una carta de Pompeu Fabra i tres fotografies de l’homenatge que se li va retre a l’exili:http://bit.ly/w4yrv9
Dos documents sobre la mort de Francesc Macià: www.memoria.cat/creus.mortmacia
Documents inèdits dels presidents Joan Casanovas i Josep Irla: www.memoria.cat/creus.casanovas
Més informació:
Associació Memòria i Història de Manresa
www.memoria.cat/creus

jueves, 12 de abril de 2012

Francesc Dorca Hurtet


Francesc Dorca Hurtet era albañil y miembro de la CNT. En el libro Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1956) de Joan Corbalán, se nos cuenta que fue acusado de ser el miliciano encargado de transportar los cuerpos de los asesinados en Manresa. Fue fusilado en el Camp de la Bota el 18 de julio de 1939.





Ver:


miércoles, 11 de abril de 2012

José Cayuela Cayuela


José Cayuela Cayuela nació en Carboneras (Almería), aunque residía en Manresa. Fue mecánico y chófer y militó en la CNT-FAI. En el procedimiento sumarísimo de urgencia al que fue sometido (abril de 1939) fue acusado de participar en la confiscación de diversos vehículos, de ir armado y de conducir el conocido como el “coche de la muerte”. Fue condenado a muerte. Cayuela se negó a firmar la notificación de su sentencia de muerte en la misma mañana que fue fusilado. Su ejecución tuvo lugar el 16 de julio de 1939 en el Camp de la Bota.

José Cayuelas escribió una carta, antes de morir, a su familia.


Ver:



lunes, 9 de abril de 2012

Josep Casasayas Rebordosa


Josep Casasayas Rebordosa nació en Manresa y era barnizador de profesión. Era militante de la CNT-FAI. Al comenzar la guerra civil fue miembro del Comitè Revolucionari i Antifeixista de su localidad natal y subjefe del Departamento de Investigación y Vigilancia, bajo las órdenes de Antoni Camps. Antes de marchar al frente, también fue miembro de la policía urbana de Manresa.


El día 26 de julio de 1939 fue detenido en Barcelona. Diversos testimonios de familiares y conocidos de víctimas mortales de la represión en la retaguardia republicana le acusaron de estar implicado en sus asesinatos como jefe de las patrullas de control del Comitè. El juicio sumarísimo de urgencia comenzó el día 7 de septiembre de 1939. Fue condenado a muerte y ejecutado en el Camp de la Bota el 14 de mayo de 1940.




Ver:








sábado, 3 de marzo de 2012

Publiquem l’àudio i documentació inèdita del míting de la Diada Nacional de Catalunya del 1976 a Manresa

Publiquem l’àudio i documentació inèdita del míting de la Diada Nacional de Catalunya del 1976 a Manresa
Coincidint amb el 35è aniversari de la celebració del míting de la Diada de 1976 al pavelló del Congost de Manresa (la primera Diada que es podia celebrar en llibertat des del 1939, si bé una llibertat encara vigilada), la nostra Associació Memòria i Història de Manresa presenta l’àudio d’aquell acte multitudinari, que va tenir lloc el dia 10 de setembre –la vigília de la massiva concentració a Sant Boi de Llobregat-, i diversa documentació inèdita que hi està relacionada.
El document sonor de l’acte, de notable interès, ens ha estat facilitat per la manresana Maria Lluïsa Batlle Sanpera, i dura prop de 90 minuts. Inclou tots els parlaments: els de Josep Badia, Xavier Sitjes, Dolors Estrada, Joan Tatjé, Sebastià Vives i Isidre Badia (presentador). En nombroses ocasions els parlaments són interromputs per aplaudiments i proclames diverses, entre les quals les de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!” i “Visca l’Assemblea de Catalunya!”.
Aquest míting del Congost va ser un dels actes polítics més remarcables de la transició a la ciutat. Sota l’impuls de l’Assemblea del Bages, van assistir-hi prop de 3.000 persones segons l’organització i la premsa–unes 1.600 segons la Guàrdia Civil- per reivindicar les plenes llibertats individuals i nacionals, just un dia abans de la coneguda i massiva concentració a Sant Boi de Llobregat
Acompanyem l’àudio del míting amb una trentena de documents, la major part dels quals desconeguts pel públic. Destaquen, d’una banda, els informes de la Guàrdia Civil sobre l’acte, un dels quals incriminava Josep Badia d’haver acusat al mateix cos de la Guàrdia Civil de l’assassinat de Jesús Maria Zabala, motiu pel qual va ser detingut. Escoltant l’àudio del míting es demostra que Josep Badia en cap moment no va fer aquesta afirmació. També s’hi pot veure la instància de petició del permís per celebrar el míting i la consegüent denegació per part del Govern Civil; diversa documentació de l’Assemblea del Bages i uns vint documents inèdits facilitats pel manresà Pep Centelles, que ofereixen informació de les despeses que va ocasionar l’acte, els materials que a l’entorn de la Diada es van vendre a les parades, les diverses factures generades per a la contractació de diferents serveis, etc.
Finalment, oferim prop de 40 imatges i una desena de retalls de premsa de l’esdeveniment.
Podeu escoltar l’àudio i veure tot aquest material en un web que hem creat específicament sobre el tema i que es titula “El míting de la Diada Nacional de 1976 a Manresa”. El trobareu en aquesta adreça:
ASSOCIACIÓ MEMÒRIA I HISTÒRIA DE MANRESA

sábado, 12 de febrero de 2011

Francesc Farreras i Duran

El ingeniero agrónomo y político Francesc Farreras nació en Manresa en 1900. Fue fundador de la Juventut Nacionalista de Manresa en 1916 y colaborará en “El Plà de Bages”, del que será su director. Militó en Acció Catalana en 1930. Fundó y dirigió el semanario “Política”, órgano del partido político. Será miembro de la Diputació Provisional de la Generalitat en 1931. Pasó a militar en la Esquerra Republicana de Catalunya. Fue nombrado secretario de la conselleria de Agricultura por Francesc Macià. Presidente del Comitè Comarcal de l’Esquerra en el Bages, en 1932 fue elegido diputado al Parlament por Tarragona. En 1936 fue administrador delegado de la Caixa d’Estalvis de la Generalitat. Se exiliará en México donde fundará las Edicions Catalanes de Méxic y Monografíes Bages. En 1954 será elegido presidente del Parlament de Catalunya en el exilio, cargo que ocupará hasta 1980 cuando renuncia al proclamarse el nuevo Parlament en Catalunya. Entre sus publicaciones citaremos la siguiente: La conselleria d’agricultura de la Generalitat (1980). Farreras i Duran murió en Cuernavaca en el año 1985.