Campos de concentración y unidades disciplinarias del franquismo

Para los interesados en profundizar sobre los campos de concentración y en las unidades disciplinarias de trabajadores en la España de Franco contamos con un trabajo de tercer ciclo de Doctorado de Jordi Barriuso Babot, de la UAB, muy interesante, en catalán:

CAMPS DE CONCENTRACIÓ I UNITATS DISCIPLINÀRIES DE

TREBALLADORS A L’ESPANYA DE FRANCO

http://webs2002.uab.es/hmic/recerca/camps%20de%20concentracio%20i%20unita

El Noi del Sucre, 90 anys de l'assassinat de l'advocat del treballadors

El Noi del Sucre, 90 anys de l'assassinat de l'advocat del treballadors

Recordat com el Martell del lerrouxisme, empresonat en diverses ocasions i víctima del terrorisme patronal, va ser fundador de Solidaritat Obrera, la CNT i defensor dels treballadors, que va promoure la primera vaga general que va viure l'Estat el 1917, la vaga de la Canadenca de 1919.

El artículo completo en:

http://www.llibertat.cat/2013/03/el-noi-del-sucre-90-anys-de-l-assassinat-de-l-advocat-del-treballadors-21047 

Treball, treballadors i sindicalisme en l'Administració pública a Catalunya (1939-1996)

Treball, treballadors i sindicalisme en l'Administració pública a Catalunya (1939-1996)

Pere Ysàs i Javier Tébar (Coords.). Treball, treballadors i sindicalisme en l'Administració pública a Catalunya (1939-1996). Ed. Columna/CONC. Barcelona: 1998.

http://www.ccoo.cat/revistes/arxiu/sociologia_treball6.pdf

Treballadors, sindicalistes i clandestines

Treballadors, sindicalistes i clandestines

HISTÒRIES ORALS DEL MOVIMENT OBRER A LES BALEARS (1930-1950)

Ginard Féron, David

Sinopsi

Aquest volum aplega un conjunt d’entrevistes amb activistes polítics i socials que varen viure el procés històric comprès entre la proclamació de la Segona República i els primers anys de la dictadura franquista. Les converses foren enregistrades entre 1989 i 1992, i surten ara a la llum per primera vegada, transcrites i organitzades en camps temàtics i cronològics. Al llarg de les planes del llibre hi apareixen múltiples informacions inèdites, entorn de qüestions com ara l’articulació de les diferents cultures militants del moviment obrer balear, les condicions de vida dels treballadors, la violència política durant la Segona República, les actuacions davant el cop d’Estat de 1936, la vida quotidiana a les presons i camps de concentració, i la resistència antifranquista de postguerra. Tot plegat, l’experiència vivencial d’aquests testimonis directes ens aporta una mirada singular d’un dels períodes més convulsos de la nostra història contemporània.

En:

http://www.documentabalear.cat/cataleg.php?id=530

Constitució de la Federació Regional Espanyola de l´AIT

El 25 de juny de 1870 es va tancar el congrés constituent de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) al Teatre Circ de Barcelona. Inaugurat una setmana abans, va ser el primer congrés obrer d'àmbit estatal celebrat a Espanya. Des del setmanari "La Solidaridad" els internacionalistes madrilenys van fer una crida a la participació de totes les Societats de Treballadors del país, mentre a la capital catalana el diari "La Federación"", del Centre Federal de Societat Obreres de Barcelona, li donava ple suport.

Sota el lema No més drets sense deures, no més deures sense drets, i presidits per Rafael Farga i Pellicer, es van reunir noranta delegats vinguts de societats obreres de tot l'estat, si bé la delegació catalana, amb setanta-quatre representants, va ser la majoritària. Es van tractar diferents temes com les societats i les caixes de resistència, la cooperació o l'actitud de la classe obrera davant la política, alhora que es definí l'estructura de la nova Federació, s'aprovaren els estatuts i s'escollí un Consell Federal integrat entre d'altres per Anselmo Lorenzo i Tomás González Morago.

Des del mateix moment de la seva constitució aquesta Federació va patir la repressió dels diferents governs de l'època, i poc temps després va ser declarada il·legal, obligant als seus membres a treballar des de la clandestinitat.

Consultado en:

http://www.fcampalans.cat/index.php

Treball

“Treball” fue el órgano central del PSUC. El primer número salió el 21 de julio de 1936, a los pocos días de producirse el golpe de estado y dos días antes de formarse el PSUC. Su subtítulo era: “Diari dels treballadors de la ciutat i del camp”. Hasta fines de febrero de 1939 se publicó diariamente bajo la dirección política de Pere Ardiaca y Ángel Estivill. En el año 1942 resurgió en la Modelo de Barcelona. En el año 1951 pasó a editarse en Francia, para regresar a realizarse en Barcelona en 1972. El periódico fue un símbolo de lucha contra el franquismo, escrito en catalán. Su publicación y mantenimiento en el tiempo ocasionó la detención de muchas personas que lo hacían. Su director, Puig i Pidemunt, fue fusilado en 1949.

En octubre de 1976 comenzó una nueva etapa como semanario hasta el año 1982 cuando los problemas del partido afectaron a la publicación. Fue el momento en el que pasó a ser quincenal y, posteriormente, mensual, para terminar por difundirse a los afiliados.

Para profundizar: Amèlia Gavilán, “Treball: el mitjà és el missatge” en La nostra Utopia. PSUC. Cinquanta anys d’història de Catalunya, Barcelona, 1986, págs.. 31-35.

Testimonis Ugetistes

Insertamos la información de la página de inicio de la web de Memòria Històrica de la UGT de Catalunya, titulada "Testimonis Ugetistes":
La recerca i conservació de la memòria històrica en la lluita per la democràcia com a patrimoni col·lectiu és encara insuficient. Recuperar-la consisteix en col·locar cada actor en el lloc que li correspon.
La UGT de Catalunya vol contribuir al coneixement social de la dimensió de la lluita dels treballadors a través dels seus testimonis. Així mateix és de justícia reconèixer i destacar les activitats de molts sindicalistes que, arriscant la vida, la llibertat i el benestar personal, varen possibilitar la recuperació de les llibertats i la vertebració social de Catalunya.
La secció està oberta a la participació de tothom. Volem conservar els testimonis de les activitats i els valors que han presidit el nostre sindicat des de la seva fundació l’any 1888, fonamentalment del període de la Guerra Civil i la restauració de la democràcia.
La página:
http://historia.sindicalista.org/

Simó Piera i Pagès

Simó Piera nació en Barcelona en 1892. Era albañil y perteneció a la CNT desde su fundación, llegando a ocupar diferentes responsabilidades en su seno. Entre 1918 y 1920 presidirá el Sindicato Único de la Construcción formado en el Congreso de Sants de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya. Tuvo que marcharse de España en 1923. En el año 1931 ingresará en ERC y llegará a estar en el comité ejecutivo de este partido desde 1933. Tuvo que exiliarse en 1939. Entre 1949 y 1950 presidió el Centre Català de Caracas. Regresó a Barcelona en 1965, donde murió en 1979. Escribió Records i experiències d’ un dirigent de la CNT (1975).

Convergència Socialista de Catalunya

Convergència Socialista de Catalunya fue una formación política constituida en el año 1974. Su origen se encuentra en el llamamiento en julio de ese año “per la unitat dels socialistes de Catalunya”, promovido por el MSC y un colectivo de independientes. A esta llamada respondieron militantes del Front Obrer de Catalunya, de las Forces Socialistes Federals, l’Organització Revolucionària de Treballadors y, temporalmente del PSAN. En enero de 1975 tendrá lugar la primera asamblea de delegados de la Convergència Socialista. En enero del año siguiente se comenzará el proceso de creación del Partit Socialista de Catalunya, que provocará la disolución de la Convergència.