lunes, 3 de septiembre de 2012

Memoria.cat publica documents inèdits dels presidents Josep Irla i Joan Casanovas escrits a l’exili


En la documentació s’inclouen també fotografies de l’enterrament de l’expresident del Parlament de Catalunya a Perpinyà, el 1942

Joan Casanovas advocava aleshores clarament per la independència de Catalunya: “l’afany que sempre hem tingut per la nostra independència
ja no ens el pot discutir ni condicionar ningú”

http://www.memoria.cat/creus.casanovas
L’Associació Memòria i Història de Manresa ofereix des d’avui uns documents de gran interès històric: tres cartes i una targeta de Joan Casanovas, que havia estat president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1938, i una carta del president de la Generalitat a l’exili Josep Irla, totes elles inèdites i adreçades al polític i industrial Jaume Creus, de qui també es mostra una epístola que va enviar a Josep Irla, cinc dies després de l’afusellament de Lluís Companys. Casanovas parla del seu afany per la independència de Catalunya, explica que Macià va renunciar a la República Catalana per evitar una guerra civil, critica durament Lluís Companys i Juan Negrín i la seva “política del desastre” i defensa el paper de Catalunya els últims mesos de la guerra (“Catalunya no podia defensar-se, estava exhaurida. Sofria entre un exèrcit d’ocupació i el que estava a punt d’entrar per a reemplaçar-lo"). També fa una menció a Hitler, a l’inici de la Segona Guerra Mundial, a qui anomena “el boig germànic”. Pel que fa a Irla, destaca una carta que li va escriure Creus després de la mort de Companys, a causa de la qual Irla va assolir el càrrec de President de la Generalitat a l’exili. Creus es posa a les seves ordres, li demana la unió de tots els catalans i li prega que si li fa por el càrrec, dimiteixi.
Memoria.cat també publica nou fotografies –algunes d’elles inèdites- de l’enterrament de Joan Casanovas, que tingué lloc a Perpinyà el 9 de juliol de 1942.
Podeu veure les fotografies, les cartes -amb la corresponent transcripció- i una selecció de les frases més significatives en aquest enllaç:

http://www.memoria.cat/creus.casanovas

Les cartes de Joan Casanovas

En esclatar la guerra el juliol de 1936, Joan Casanovas fou nomenat conseller primer i presidí els dos primers governs, però el setembre va dimitir. Exiliat a París, intentà declarar la neutralitat de Catalunya i posar-la sota la protecció de França i Anglaterra.
Les tres cartes de Casanovas tenen un gran interès històric, especialment les dues primeres, més extenses. Estan escrites el juliol, l’agost i el setembre del 1939. El 23 d’abril d’aquell any Casanovas havia fet públic un manifest en què criticava amb duresa la política del president Companys i advocava clarament per la independència de Catalunya. A les missives enviades a Jaume Creus –que són posteriors- es referma en aquesta idea, bo i afirmant que no és fruit de les circumstàncies del moment, sinó de les seves conviccions de sempre. I recalca: “mai com en aquests instants aquest camí ve imposat pel dret imprescriptible de la pròpia existència de Catalunya”. I encara: “l’afany que sempre hem tingut per la nostra independència ja no ens el pot discutir ni condicionar ningú”.

Per què Macià va renunciar a la República Catalana

En un altre moment de la carta, Casanovas explica a Creus el motiu pel qual considera que Macià renuncià a la República Catalana del 14 d’abril de 1931. Casanovas repeteix a Creus el que ja havia escrit en el manifest de Sant Jordi de l’any 1937, que Macià va cedir per evitar una guerra, text que es recull també en la seva biografia: “Tinc motius per a creure que Macià, en el pregon del seu amor a Catalunya, no volgué originar el drama. Els redemptors, com ell ho fou, redimeixen amb el seu sacrifici personal el poble escollit. -¿Qui gosaria fer un retret d’aquest punt al nostre primer President, quan tu i jo, entre altres, som testimonis que ho feu amb un gran dolor incontingut per tal d’estalviar, si més no, una guerra a Catalunya? – Una guerra sempre és un tràgic present i un interrogant indesxifrable, i no convenia a Catalunya en un moment en que no estava preparada. Fou l’acte d’un gran patriota i d’un gran governant que pel camí de la pau elevava la categoria del seu poble vers l’alliberament. Car l’Estatut mai no va considerar-se com una fita. Dins el ritme de les relacions peninsulars era com un nou assaig en vies polítiques de pau. Pacifisme que desgraciadament no han consolidat ni els fets ni les circumstàncies europees. Per això ens és permès avui als catalans, de repetir el que tinc dit públicament durant la darrera lluita: “que la guerra ens ha vingut de terra endins”.

Catalunya i la Guerra Civil

En un altre moment, Casanovas replica als qui criticaven el paper de Catalunya durant els darrers mesos de la Guerra Civil: “Quan us planyeu de la fugida sense resistència de les anomenades defenses de Catalunya jutgeu, crec, damunt d’un malentès malhauradament esdevingut massa general. Catalunya es defensà al començament, quan es sentí agredida per la rebel·lió militar, i vencé. Justament perquè Catalunya vencé, els agressors no reeixiren el cop. Després les coses s’enterboliren. Catalunya ha estat durant tot aquest temps el sac dels cops. Estava desfesomiada. [...] Catalunya no podia defensar-se, estava exhaurida. Sofria entre un exèrcit d’ocupació i el que estava a punt d’entrar per a reemplaçar-lo. Per això vaig aconsellar la pau, car en aquest plet, ja feia temps que no es debatia res nostre i sí tot contra nosaltres. Quan això es vagi explicant amb la claredat que cal, la veritat farà el seu camí i refarem davant del món el crèdit a què tenim dret, deformat per causes no catalanes...”

Crítiques al president Companys i crida a la unitat

Joan Casanovas també aprofita per criticar Lluís Companys: “els homes que es mouen al costat de Negrín o de Companys i també els partits, no fan altra cosa que continuar la política del desastre”. I sobre qui hauria de ser el futur president de Catalunya escriu: “Ignoro qui serà l’home del demà o del demà passat, però no seré jo qui vagi pels Camps [de concentració] en viatje 'electorer'. – Crec que, per escollir-lo, Catalunya tindrà encert. I pensarà en els que foren del desastre i en els que tingueren una visió menys catastròfica de la situació. Catalunya és en els Camps i a Catalunya mateix. Pels informes que tinc no vol sentir parlar dels del desastre, ni d’extremismes més o menys forasters. Tampoc dels 'germans d’Ibèria', que tant malament ens han tractat. Com que crec en Catalunya, crec que el seu instint vital li farà despreciar als “estadistes de via estreta”, que tant mal ens han fet. Jo no lluito pel poder. Si em vingués, tampoc en defugiria la responsabilitat. Em veig amb coratje per això i molt més. Lluito per a contribuir a la rehabilitació del país, que és l’únic camí per la seva independència”.
Casanovas critica que malparlin d’ell i que li hagin fet el pacte de la fam: “Si no comptés amb assistències de les meves relacions franceses, i d’algun antic amic català, estiraria el platet –i que n’hi hagi!– a la porta d’una caserna”. També aposta per la unitat en aquells moments terriblement durs per al país.

Hitler, “el boig germànic”

La darrera carta, la més breu, fou escrita pocs dies després de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Hi expressa les seves esperances: “Per fi el 'boig germànic' ha imposat l’estat de guerra a Europa, situació que crec que haurà de pagar molt cara. Les democràcies han reaccionat molt bé i el poble francès –que simbolitza com sempre la rehabilitació dels homes i dels pobles lliures- comensa a extendre els preludis de la victòria, que mereix i espera”.

“L’assassinat del President Companys vos ha portat al alt càrrec de la Presidència de Catalunya”

Així és com comença la carta de Jaume Creus a Josep Irla, escrita cinc dies després de l’afusellament de Lluís Companys. “La meva obligació de Català –afegeix- és posar-me a les vostres ordres per tot el que convingui a la nostra estimada Pàtria. Per això maneu”.
Creus fa una demanda explícita al nou president: “Teniu, President, una gran missió a fer: L’UNIÓ DE TOTS ELS CATALANS, el que no va fer el President Companys ho podeu fer-ho vós, és el primer treball que teniu que fer, d’aquí té que sortir tota la prosperitat i tranquilitat de la nostra terra, que ja s’ho mereix”. I acaba la missiva demanant-li que si li fa por el càrrec, dimiteixi.
L'epístola de Josep Irla a Jaume Creus és datada el 12 de gener de 1945. L'hi desitja un nou any i que “Fem vots perquè tots els demòcrates catalans siguin ben units, en una veritable germanor, en el moment de la restauració de les llibertats de Catalunya, per a mantenir els seus drets, dins d’un nou món de Llibertat, Democràcia i Justícia”.

Trobada Casanovas-Irla després de la mort de Lluís Companys

Al web també es pot llegir un document ja conegut que Joan Casanovas va enviar a Jaume Creus, titulat “Resum de la conversa CASANOVAS-IRLA, dies 6 i 7 de novembre del 1940”, que recull les opinions dels dos polítics sobre quina era l’actuació que calia seguir en aquell moment crític per a Catalunya, tres setmanes després de l’execució de Companys.
El document-resum de la conversa entre ambdós –mantinguda poc després de la mort de Companys- evidencia les diferents visions que cadascú tenia de l’actuació que calia emprendre en aquell moment.

Un fons que es va publicant progressivament

Arran de la notícia de l’aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura -que va publicar el nostre web el 13 d’octubre passat-, Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va manifestar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Immediatament ens va lliurar diversos documents de Creus perquè els incorporéssim al web que li hem dedicat i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera.
Ja es poden consultar:
El testimoni de Jaume Creus en la proclamació de la República:
http://bit.ly/rXR4oE
Les set cartes de Pau Casals a Jaume Creus: http://bit.ly/uHzASo
Set cartes de Joan Alavedra. El primer cop que Pau Casals va interpretar “El cant dels ocells” en públic: http://goo.gl/hM2Kk
Una carta de Pompeu Fabra i tres fotografies de l’homenatge que se li va retre a l’exili:http://bit.ly/w4yrv9
Dos documents sobre la mort de Francesc Macià: www.memoria.cat/creus.mortmacia
Documents inèdits dels presidents Joan Casanovas i Josep Irla: www.memoria.cat/creus.casanovas
Més informació:
Associació Memòria i Història de Manresa
www.memoria.cat/creus

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada